divendres, 25 de desembre del 2009

S'acaba l'any

 Es moment de fer una reflexió de les noticies del any.

 Es destaca la gran crisi econòmica que ja havia tret el nas el 2008. Que un Gobern Central no ha sabut encarar amb una mica de ganes. Pel que fa el govern de la Generalitat sense tantes dots de grandesa i amb un acord amb tots els agents socials, mitjanzan els pactes, fa les coses que diuen els llibres que s'han de fer. Ara despres sabrem si els llibres ens equivoquen, pero que ningú ens digui que no hem fet el que els "entesos" diuen que s'ha de fer.

 També son destacables les consultes independentistes, fetes amb molta voluntat des del poble, sense en teoria la participació dels polítics. Peró a l'hora de les reunions informatives, per no dir-ne mítings, érem els de sempre. Els que tenim una consciencia política. Ja, hi assistíem en virtut de civils, que ningú s'enganyi som els que som i podem fer seguir els nostres familiars i amics, ara perquè tinguem mes vots entre tots hem de tenir mes amics.

 Un altre noticia de l'any, es la disputa de la presidència dels EEUU. Entre un home negre i una dona blanca, guanya l'home. La batalla entre racistes i misògins se l'han endut els primers. Per donar exemple els demés països l'hi hem donat el premi Nobel de la Pau a l'Obama, i l'han demà envia mes soldats a la guerra que te muntada. Una guerra que s'ha enquistat, i ara a veure com ho arreglem.

 A destacar també, el gran avenç que han fet les tecnologies de la comunicació. En aquest moments si enllaces el facebook - bloc - email - youtube pots fer arribar els teus interessos a molta gent. Això fera que les idees que fins ara eren marginals arribaran mes ràpidament a molta mes gent. Independentistes, ecologistes, neorurals, etc... fan arribar el seu missatge a mes gent i mes rapit. Es bonic, però com tot te la seva part negativa, missatges falsos, malintencionats o fins i tot rumors sense base, per fer mal al contrari. Veurem com evoluciona, una eina com aquesta, feta servir malament pot fer que la gent desconfii i després no hi haurà manera que la gent torni a confiar amb la xarxa. Perden un canal molt important pels minoritaris per fer arribar el missatge a la gent.

 Han fet eclosió en el panorama polític nous partits i a mes el moviment independentista s'ha fet mes transversal. Ara trobem sense por independentistes d' esquerra i també de dreta. Com tot l'independència encara ens farà plorar mes d'un cop, m'agradaria equivocar-me però no la veig per demà passat. Molts companys moriran, espero que per falta de salut, en el camí d'un nou estat.

 En el circ del esport hem vist el Barça mes gran de l'història,amb sis torneigs guanyats,  ja temin el circ.  El poble flipa amb colors.

 Un altre circ es el Tribunal Constitucional, no es noticia. Que rar es fa, es noticia per que no fa noticia. Millor no volem l'estatut n'hi que sigui sencer.

 A l'Estat l'hi falten diners, ara surten (presumptes) tramposos-lladres per tot arreu. No crec que tots tinguin grans penes, ja que en alguns casos son denuncies de contraris polítics per erosionar.
 
 Falten moltes coses per comentar, mira feia molts dies que no hi havia una nova entrada al bloc, i no es pot deixar morir de moment.



Bones Festes i un joiós 2010                              
        

divendres, 30 d’octubre del 2009

N'hi els avions

 Un bon dia un empresari irlandès tingué un somni. Les persones es podrien moure per el mon amb avio al preu de un bitllet d'autobús.
 Seguint aquesta premisa d'èxit un altre empresari de Catalunya decidí muntar una empresa de vols barats, que seria la companyia de transport aeri del país.
 La companyia aerea bandera del estat, no podia permetre que un altre l'hi fotes el mercat domestic, decidi crear un filial amb uns quants avions vells i personal contractat de nou fora del conveni, que tenen els traballadors de la companyia.
 Oferí preus rebentats-dúmping- en rutes que la nova companyia oferia, sense importar-li les pèrdues que ocasionava.
 La nova companyia es veié afogada per aquesta competència de preus, en aquest moment en que el preu a la borsa estava sota mínims - les accions arribaren a valer menys que el valor comptables de la companyia.
 La companyia de bandera feu l'oferta de fusionar les dues companyies.
 En l'intercanvi , molt beneficiós per la filial, resulta que la companyia de bandera era la majoritària en la fusió.
 Arriba a demanar permís per no comprar total de les accions tal i com diuen les lleis, premi que l'hi fou atorgat pel govern de l'estat. Per que volia totes les accions si siguen majoritària ja podia fer el que ella volia sense donar gaires explicacions als minoritaris.
 El següent pas, es la venta de les accions per part de l'empresari que esperava tenir una companyia catalana. Amb una bona plusvàlua.
 Tot això amb un president de la companyia que fou ministre en un govern de un partit que sempre s'ha distingit per recuperar per l'estat les funcions transferides a les comunitats autònomes.
 Quin es el següent pas? Traslladar la seu de la companyia a Madrid en el sempre reconegut estalvi, en una economia d'escala? Ens diran que la companyia de bandera te unes oficines buides i  que estalviaran lloguer d'oficines i despeses corrents?


JA NO TENIM COMPANYIA AMB SEU A CATALUNYA


Quant les companyies estaven promeses, però, encara no casades. Una companyia filial de una bandera estrangera, en problemes, te un fort accident a Barajas.
 La companyia que fa temps que estava en venta, encara ho te pitjor per sortir-se'n.
 Un grup de valents empresaris catalans decideixen comprar-la. Traslladen la seu a Catalunya amb el beneplàcit del govern de la Generalitat, creant així un altre cop una companyia catalana.
 Ja tenim la companyia de bandera engegant un altre cop la maquina. I ara ja han començat el discurs. Que cal una filial que faci vols de mitja durada ja que segons ells no donen. Precisament el vols que es dedica la nova companyia. Hi col·locaran avions antics i gent contractada fora del conveni de la companyia.
 No hem vist ja aquest procediment?
 Deixarem que tornin a fer la mateixa jugada?


 Soc conscient que en el text hi falten paraules: IBERIA, CLIKAIR, VUELING, PIQUE, PP, SPANAIR.Col·loqueu-les on us sembli millor.
 

dijous, 8 d’octubre del 2009

Que no et deixin afònic

S'estan preparant una roda de consultes sobre l'independència, davant d'aquests fets i han  diverses maneres de reaccionar dels partits polítics.
 La primera es demanar que es vagui a votar i que es voti que si, respectable.
 N'hi ha una altre que demana que es voti que no, igual de respectable.
 La tercera opció la de negar la capacitat d'opinió als ciutadans donant per fet que no s'ha de dir el que vols que sigui el teu el teu país. Forma part d'una manera d'entendre que els ciutadans son menors d'edat. No es de rebut que en  un país que es fa dir democràtic, hi hagin partits que considerin que els ciutadans no poden ser consultats per ells mateixos o be per altres ciutadans que tenen ganes de saber el que pensen els demès.
 Sobretot aneu a votar, no deixeu  que els altres us diguin el que s'ha de pensar i el que s'ha de fer. Es mes difícil i complica una mica la vida, però la fa mes distreta i alegre.
 En una altre entrada donaré la meva opinió sobre la direcció del vot, però per ara plantegeu-se anar a votar.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

 Entrem en temps d'eleccions, consultes independentistes,parlament de Catalunya i després ja anirem per preparar les locals. Total un parell d'anys moguts per els que ens agrada això de la política.
  Si a mes militem en algun partit, l'incert dels resultats- que no deixa de ser les nota del que has fet, o millor dit, del que l'hi sembla la gent de com ho has fet- t'aporta un grau d'adrenalina que et diu que encara estas viu.
  Peró, ens hi posarem amb totes les forces renovades, procurant no cometre gaires errors, fent que el nostre partit obtingui els millors resultats possibles. Tot per portar el nostre país cap a la independència i la mínima taxa d'atur. Fet que farà que prosperem socialment i que arribem a un punt de reconeixement internacional que ens mereixem.
 Salut per tots per suportar la feinada que ens ve a sobre.