El creixement de l'independència es el de una progressió geomètrica matemàtica. Quan un independentista convenç amb un altre ja en son dos, i aquest dos es transformen en quatre, vuit, setze,trenta-dos...
Un moment engegat el camí per aconseguir l'independència es molt difícil que aquest es pugui parar. Es un fet de creences, transformar totes aquestes persones amb descreguts calen uns arguments nous i molt sòlits. Els anteriors,els arguments unionistes,ja els coneixem i fa relativament poc que els hem deixat.
Ningú que ha flairat el que es la llibertat, no pensa ni un sol moment que pot tornar enredera. I en el cas que forces externes l'imposin el retorn a la foscor, lluita amb tota la seva força per no ser assimilat. En el cas de l'independència, es molt semblant, en el moment que es veu com una opció possible es molt difícil tornar.
Les consultes independentistes, tots sabem que no tenen validesa legal. EL fet que els debats portats a terme per la seva difusió i les seves reflexions corresponents, arribessin a llocs de difícil accés. Que sense una excusa assumible per part de la gent no mobilitzada no haurien quallat. Cada vegada som mes els que creiem que l'independència es possible. I els debats han fet que en poc temps passem d'un 20% de la població, siguen generosos, a el que diuen les ultimes enquestes que restem a prop del 50%.
Molts estats que han aconseguit l'independència últimament, poc abans de aconseguir-la no tenien una majoria molt amplia. Ara, a veure qui es el maco que gosa treure-els-hi.
Un cas recent per comentar es el Eslovènia que en 1985 no tenia una majoria independentista i el 1991 fou acceptat a l'ONU com a nou estat. Per això, el desig d'independència creix de manera geomètrica. Un cop escoltats els imputs per el seu esdeveniment, com poden ser els imputs de la llibertat, es molt difícil trobar arguments en la seva contra.
El nostre camí ja esta engegat. Salut per anar-lo enllustrant perquè no es el pari i Pau per arribar al tots final.
