divendres, 31 de març del 2017
dimecres, 18 de juliol del 2012
Obligats a suïcidar-nos, no gracies.
Ara la transformació de la carretera N-II amb autovia nomes fa que recollir endarreriments, unes obres que s'han fet des del centre cap a la perifèria i que a l'alçada de les comarques gironines no hi ha diners per continuar-la.
S'hi han fet moviments de terra i alguns viaductes, deixant trams mal senyalitzats i d'altres amb les senyals d'obres, cosa que fa molt perillós per circular-hi. A més de crear un handicap per les nostres empreses, condicionant la seva capacitat exportadora tant de productes com de serveis. I això sense comptar la gent de la comarca que la necessita per la seva vida diària, i que son els que més ho estan pagant deixant-hi la pell. Portem masses morts en aquest tram de carretera, l'Estat fa que circular per N-II es converteixi en un intent de suïcidi.
Fins ara havíem aconseguit negociar la gratuïtat de la autopista AP7, en el tram entre Girona Nord i Girona Sud, durant el període d'obres i que aquesta es convertís en una via de circumval·lació de Girona ciutat, ara això també s'ha acabat.
No podem continuar callant, el suïcidi no entra dintre del nostre projecte vital.
dimecres, 27 de juny del 2012
Serà la noticia de l'estiu?
Els estius no passa mai res, per això
els presentadors estrella de ràdios i televisions aprofiten la calma
estiuenca per gaudir d'unes merescudes vacances.
Ara que entrem en aquest temps de
poques noticies, em ve a la memòria els fets de l'estiu del 1989.
Quan el que semblava una protesta més
en contra del Regim Comunista de l'Alemanya de Est, va acabar sent el
que coneixem avui com: la Caiguda del Mur de Berlín.
En una economia comunista fortament
subvencionada per mantenir un estat econòmicament fallit, que amb la
crisis no va poder continuar rebent el riu de diners que arribava del
germà gran, la URSS. Els seus ciutadans varen sortir al carrer a
reclamar menjar i més llibertat per poder sortir del país. Fins
enderrocar el Mur de la Vergonya la nit de dijous 9 a divendres 10 de
novembre de 1989.
Aquest estiu podem veure com cau el
Clan Econòmic de la Llotja del Bernabeu. Un lloc on els alts
funcionaris i membres del partit del govern de torn per un costat, i
l'elit empresarial disposada a viure de les concessions per l'altre,
es repeteixen els diners dels espanyols que paguem impostos.
I ara, quan no queden diners per
repartir i han aconseguit enfonsar una colla de bancs, amb Bankia al
capdavant. S'han proposat de mantenir els projectes
d'infraestructures, tot per cobrir els préstecs de aquesta elit
empresarial. Aquests empresaris han viscut molt be, i si no continuen
d'alt de la cresta de l'onada no els podran tornar.
Fa mal que en un moment forta crisis
econòmica els amics de la Llotja del Bernabeu es dediquin a
salvar-se entre ells, i alguna gent ha de sobreviure del que troba en
els contenidors de les restes dels supermercats.
Mentrestant, alguns empresaris d'aquí
no es que no intentessin fer-se un lloc en aquest joc i varen pujar
al pont aeri, però allà a la Llotja volen les famílies que han fet
negocis amb la Cort de Castella tota la vida.
Catalunya fora de les martingales de
la Llotja del Bernabeu s'ha tingut d'espavilar en la fabricació i
l'exportació. I sembla que ens n'hem sortit, segons el eurodiputat
Ramon Tremosa properament es presentaran les dades de les balances
comercials, i per primer cop Catalunya tindria un saldo positiu sense
comptar el mercat espanyol. Això vol dir que venem més a
l'estranger que el que comprem. Això es la primera vegada que passa
a la nostra historia i pot fer que alguns empresaris catalans fins
ara reticents, es repensin això que em quedat de dir-ne
Independència.
I com es això de l'Independència?
Doncs es molt fàcil, un dia Marxes
d'Espanya de vacances i quan tornes, tornes a Catalunya. Es molt
possible que tinguem un primer any, com diuen ara, d'estres econòmic,
que tindrem de passar com puguem. Igual
com un empresari que compra una maquina nova te que passar uns dies
per anar fent els ajustos necessaris per arribar a funcionament del
100%.
I després que?
Doncs igual que quan parles amb un noi
sobre els Jocs Olímpics de Barcelona '92, que ja te un discurs
seriós amb 18 o 20 anys, i et diu que son batalletes de gent gran
perquè ell encara no havia nascut quan va passar tot allò.
diumenge, 27 de març del 2011
En diuen nova, i ja l'havíem tastat
Hi havia una vegada un país que la malaurada crisis s'engolia tots els titulars de diari. Un país que tenia unes persones, que a força de tenir moltes hores els colzes repenjats a la taula, havien decidit que per sortir d'aquella parada econòmica s'havia d'inventar un nou estil de fer les coses.
Ens diuen: Hem de ser mes eficients en el treball; no es poden malbaratar matèries primes, s'ha de fer el producte a la mida que la matèria prima no tingui quasi rebuig, i els embalatges han de ser pensats per el transport amb palets i amb les mides estandarts justes per no perdre espai en els mitjans de transport.
Ens diuen: Hem de ser corresponsables; els sous dels nostres treballadors o col·laboradors aniran amb relació als beneficis obtinguts per l'empresa. No especifiquen mai que passara amb aquest sous quan els beneficis augmentin i no minvin com estan fent ara. No seria d'estranyar que després es decidís retribuir millor el capital, en un atac de falsa realitat que fa pensar que el factor humà es mes o menys prescindible i factor capital no ho es mai.
Ens diuen: Hem de ser mes internacionals; els nostres productes han d'arribar el mes lluny possible. Competint amb les empreses d'aquells territoris, que com no serà per preu i amb un desgast d'energia en transport que en els moments que estem vivint no se si ens podem permetre. El KM 0 sona a proposta de malastrugança, i el sol fet de comentar-ho t'arracona com un proscrit.
Tot amb el bon nom de la COMPETITIVITAT que s'ha posat de moda.
Peró, això que ens venen com una cosa nova, els nostres avis ja ho havien inventat s'en diu: COOPERATIVES DE TREBALL.
Els treballadors han de procurar no malbaratar les matèries primes, ja que son seves. Son corresponsables amb el seu sou, cobren sobre beneficis i en cas de que aquest siguin superiors es poden atribuir distribucions extres. Estan interessats que el seu producte arribi com mes llocs millor, exportant moltes vegades el model d'empresa i no el producte, el que fa que el que es la seva pròpia empresa vagui cada vegada millor.
Tans estudis, tantes hores de treball, per dir-nos el que els nostres avis ja sabien. Sembla que estiguem ficats en una cinta de córrer, d'aquelles del gimnàs, que ens fa sortir l'energia que em consumit de massa per continuar consumint.
Sobren els capitals especulatius ? Es possible crear feina sense un capital que busqui rendiment, mes o menys rapit, al darrera ? Ens sobren hores de factor treball humà, en contraposició del factor treball mecànic ? Per que es millor el gimnàs que no un hort, per dipositar l'energia sobrant?...I així una llista infinita de preguntes.
dijous, 19 d’agost del 2010
SORTIDA A LES ILLES AÇORES 2010
Dimarts 10 d'agost 2010
El dia a començat aviat. A les vuit del matí a tocat el despertador i m'he dutxat.
De seguida hem agafat el cotxe i m'han portat a l'aeroport de Barcelona.
La facturació ha sigut força rapida, tot i que coincidíem quasi en el horari dos vols de TAB, el que va cap a Lisboa i el meu que anava cap a Porto. A les 10h ja tenia facturat l'equipatge directe a destí, i el vol encara no sortia en pantalles.
El següent pas ha sigut esmorzar una mica, un entrepà de precuit sense passar pel forn amb una mica de pernil salat i una coca-cola.
A una hora per embarcar, l'avio a sortit per pantalles i em sortit puntuals. L'avio es tant petit que jo que no soc alt toco de cap al sostre, i te tres seients per fila dos amb finestra. Es un avio molt sorollós. Son les 2h30' menys una per diferencia horària que porten a Portugal les 1h30'.
El vol fins Porto a durat 1h 30', no tenia que recollir maleta, així que he anat cap a la zona d'embarcament.
A l'avio m'han donat alguna cosa que es diu menjar, tot i així quan he arribat a Porto he decidit dinar. Una hamburguesa amb patates i un ou ferrat per sobre. Fins les 18h no ha sortit en pantalles l'avio de Porta Delgada, que te hora per les 22h10'.
De seguida ens han dit que no portava retràs i així a sigut. Pel mig m'he adonat que a l'aeroport de Porto si pagues 21'50€ pots anar a la sala Vip, me n'he adonat havent dinat i m'ha semblat que feia tart, després me n'he penedit, hauria estat millor per esperar tantes hores. Ha les 20h he anat a sopar, un plat de pasta.
Durant el vol ens han tornat a servir un mini precuit sense coure, aquest cop amb una cosa que semblava vedella amb suc, el del matí era de pernil i formatge fred, aquest cop eren calents. No se que era pitjor, el pa precuit calent o fred. Al matí de postres hi havia un tall petit de pastis de xocolata, per la nit un mini gelat de Frigo que el devien portar a la bodega, per que amb les culleres de plàstic no hi havia qui se'l pogués menjar.
El vol fins a Porta Delgada, a anat be. Hem sortit a l'hora prevista. El vol es de 2h30' amb això hem arribat 0h40', menys una per diferencia horària que porten del continent, eren 23h40'.A casa ja eren 01h40', tot i així he decidit despertar-los.
En arribar la meva maleta ha segut de les primeres. Així que l'he tinguda, com no tenia que esperar a ningú i ningú m'esperava, he tingut un moment de desconcert. I ara que faig, doncs be cap a la parada de taxis i demanar-n'he un per l'hotel (AVENIDA,****). El viatge fins l'hotel no crec que haguí durat ni 10', fins el punt que estic segur que jo ja estava ja a l'habitació, i a l'aeroport encara hi havia gent recollint-se.
L'hotel es veu una mica vell. Es correcte, es un 4 estrelles, no superior. Te tot els detalls de un 4 estrelles. Amb els dies veurem s'hi surten els greuges que deien alguns per Internet. No tinc ganes de mes, bona nit.
Dimecres, 11 d'agost 2010
Al matí, m'he llevat a les 8h m'he dutxat i he baixat a esmorzar. El esmorzar es correcte com a tots els hotels que ha self-service aquesta hora. Suc de taronja, pa, fruita pelada, cereals, mini frankfurts ous i beicon, cafè i te, melmelades de la zona a granel i de normals en porcions, iogurts , formatge i pernil dolç. Compleix l'estandart internacional.
En acabar d'esmorzar, he solucionat algunes coses de l'hotel: Tenia que demanar la clau de la caixa forta a la recepció. Compar una targeta de wifi per la connexió, la connexió a distancia amb tantes hores ja puja 50€ i els de telefònica m'han dit si en volia mes ho me'l tallaven. Un plano de la ciutat, així com un follet per fer dues excursions per la illa, que segur que faré.
Si no canvia, es una capital de 40.000 i escaig habitants, que te la particularitat que en qualsevol carrer et pots trobar un ministeri o la delegació d'una secretaria. També esta ple sucursals de bancs.
Un carrer amunt i l'altre avall, i el centre la ciutat ja esta vista. No podem dir que hi haguí molts restaurants de peix, no es Setè (França). Hi ha restaurants normals com a qualsevol altre ciutat, predominen els plats combinats i de peix, es illa i port de mar, ara de això a fer-ne un reclam turístic en falta un bon tros. Del que estan molt contents es de la seva illa, que diuen es molt verda i plena de vaques. Per demà queda pendent les excursions.
El dinar d'avui, bacallà amb patates i crema de llet amb una cervesa i cafè 6'50€.
11/08/2010 16:39
He sortit a passejar, hi he anat amb el tren turístic per la zona nova de Porta Delgada. Si això no fos una capital no atrapa ni Santa Coloma de Farners, tot son delegacions- hisenda, defensa, duanes, etc...-.
Després a sopar, al que diuen es un dels millors restaurants, res m'han portat el segon abans que el primer i he tingut temps de veurem una ampolla de vi abans que amb servissin res.
11/08/2010 10:09
Dijous, 12 Agost 2010
Avui es dia d'excursió. A les 8h peu a terra, dutxa i esmorzar de bufet.
Es l'excursió que en diuen de Sete Cidades. Sortim de Porta Delgada cap a l'est fins un lloc on una font d'aigua del volcà surt dins el mar, per donar-nos un bany. En el punt que surt esta 61,5º, com mes en dintre del mar et fiques menys calenta la trobes. Això comença a estar ben preparat pel turisme, hi han vestidors per canviar-te. No es un platja, es un cala de roques i per ficar-te i sortir-ne de dintre ho fas per un escala de piscina de vuit escalons.
Hem continuat camí cap el llac blau, el llac verd i el llac de Santiago, son craters de volcans que n'ha quedat un llac.
En baixar ja era hora de dinar, menjar típic de la zona. Una safata en que hi havia: Pinya, patates, fesols vermells, pollastre, vedella, migas i morcilla. Res tot cabia en una embosta. Una mica de peix fregit, que estava arrebossat amb pa torrat i unes mini postres.
Com sospito, la pinya serà una cosa permanent durant tot el viatge.
En sortir ens han portat a una fabrica de licors, molt petita. Hi havien tres treballadors i una responsable de la botiga. A mes, no solament venien licors, tenien de tot. Imants per neveres i artesania variada.
Continuant el viatge cap el llac do Fogo, que ha tots els anàvem en el cotxe ens ha semblat mes bonic que els anteriors, es mes recollit.
Parada a Caldera Antigua, per fer un altre bany, no ha tingut èxit, aquí no s'ha banyat ningú. La vegetació per això es espectacular, unes falgueres que el tronc feia mes d'un pam, ja no et dic les fulles. D'aquí, ja tornada cap a casa. No sense antes fer la ruta turística per la zona de platges que toca a Porta Delgada. I arribada a l'hotel.
Dutxa, i sortir per sopar. Era aviat hi he comprat uns detalls per la gent de casa.
Buscant un altre restaurant que havia vist dies enredera, he trobat Sao Pedro. Tot un descobriment, per fi un restaurant que serveix be.
Ara a dormir, que demà toca Furnas, i els comentaris de la gent que hi ha estat, es una excursió molt maca.
12/08/2010 22:41
Divendres, 13 d'agost 2010
El dia tornat a començar aviat, a les 8h a tocat el despertador m'he dutxat i cap al menjador a esmorzar.
Toca sortida a Furnas, un altre dia de Land Rober. Avui m'ha tocat seient, a sigut tot una altra cosa. Som quatre de Santander, un de Frankfurt i jo de Santa Coloma de Farners.
Hem creuat l'illa, no te cap secret en el lloc mes ampla te 15km, cap a Ribera Grande. El guia l'hi feia gracia agafar tots els camins de terra que trobava, ja es bonic però ja tot comença ser el mateix. Una muntanya gran que resulta que es un volcà i en el crater s'hi ha fet una llacuna que amb el temps es converteix en un llac.
Em passat per un lloc que antes hi havia un balneari, que sembla que ara voldrien tornar a engegar. Però com a casa, han acabat els diners i les obres son a mig fer. Aquest guia va mes de cara a l'euro que el de ahir i aquí en un bar de mala mort ja volia que féssim el tallat. Tots érem clients de hotels de quatre estrelles, amb el que això suposa de self-service per esmorzar i ha perdut una comissió.
Després de voltar una mica ens ha portat a una fabrica de te, res de res, una persona sola la pot portar. Collir el te, trencar-lo, assecar-lo i ensobrar-lo. Dos noies que deien que eren guies de la fabrica, ens han fet una aigua d'herbes. Els he comprat un paperina, ningú mes a comprat res, tampoc la comissió a sigut molt gran.
Un passeig per les muntanyes i cap a veure com treien les olles del forat i d'aquí a dinar. El cocido típic d'aquestes olles i una rodanxa de pinya per postres. Que vols que t'hi digui, com a plat m'agradà mes el de ahir.
En sortir de dinar, una volta per el poble de Furnas. Per veure les seves xemeneies, i les seves fonts d'aigua calenta. N'hi havia de picant, fins el punt que hauries dit que era Sant Aniol amb gas.
Una vol mes per les muntanyes fins el Castillo Blanco, una torre d'estil medieval, que fou construïda durant la segona guerra mundial com a torre vigilància militar. Ara del tot abandonada. Com tot unes vistes molt boniques.
En baixar, hem anat a banyar-nos en unes basses d'aigua calenta – 35ºC-, ha estat be. Ara, el bany d'ahir va estar millor.
Ens ha volgut ensenyar una església de Vila Franca do Campo, solament ha tingut èxit amb els de Santander. Ni l'alemany ni jo n'hem fet cas de un altre centre de culte catòlic. Una foto per no dir que no era bonic i avall que fa baixada.
Encara faltava una parada mes. Ens hem parat en un hivernacle de pinyes americanes i com es normal a la sortida una botiga, hi havia uns llums de peu de ferro que encara no havien tret les teranyines. Adéu i cap a l'hotel.
He arribat rebentat, m'he dutxat i després de reposar un rato he sortit a sopar. No volia passar-me molt i he acabat al Burger King.
En sortir es el primer dia que he fet de turista de ciutat: seure en un banc d'una plaça cèntrica i veure la gent passar. Esta be anar a veure esglésies i pedres velles, però lo bonic de les ciutats es veure com la gent del lloc les viu.
Molt de turista portuguès, les Açores es un destí de turisme nacional. I com era el vespre, molt de jovent que baixa de les muntanyes per sortir de marxa. Ostres i se'ls veu d'una hora lluny. Si nosaltres érem així quan anàvem a Platja d'Aro i Lloret, no m'estranya que no s'acostes cap giri.
Ara estic cansat, per demà mes turisme de ciutat. Comprar un diari local, buscar un banc a l'ombra i que la ciutat et vagi passant pe el davant.
13/08/2010 22:56
Dissabte, 14 agost 2010
El matí a sigut mes tranquil, després d'esmorzar he comprat el diari hi he buscat una plaça amb ombra per poder anar a llegir.
A l'hora de dinar un menú amb extres que ha pujat 6€. I una bona migdiada.
Al vespre he sortit per la ciutat vella, he trobat els restaurants de mes qualitat, no maten, per son millors que els de menú.
No volia menjar gaire, hi he acabat en el que feia mes pinta de ser refinat. Doncs, botifarra negra i xistorra fregides i de segon un bistec que semblava un quasi mes un entrecot, per no tenir gana!!
Un vol per la marina i cap dormir, no se que passa, solament tinc ganes de dormir.
Diumenge, 15 agost 2010
El matí ha sigut igual, esmorzar, el diari i mes tart a dinar.
El suplement del diari solament porta anuncis i fotos de la gent de la ciutat en els últims saraus que s'han fet. Curiós, molt curiós.
Avui he anat on un dels guies en va recomanar, era mes estil fonda. Com un boig, perquè una costella de vaca es una costella o sigui un entrecot. Una costella de vaca i un tall de pinya per postres. Hi anava sense gana, doncs t'ha tocat la part de l'entrecot!!!
Començo a sospitar que aquí el que els agrada es la carn, la fan molt be. En canvi el peix no el tracten tant be. Que vols que t'hi digui en una illa menjar bacallà dessalat amb crema de llet, com que no fa gaire.
A l'hotel han acabat les targetes de wifi, no crec que surti. I aquí davant es gratis, al centre comercial SOL MAR.
15/08/2010 15:34
He sortit ja cap el tard, he fet un sopar justet i un gelat, un vol per el passeig.
Dilluns, 16 agost 2010
M'he passat el mati mirant la gent com passava pel carrer. Primer mira'n els pescadors com carregaven les barques.
La majoria son de palangre, no n'hi ha gaires de arrossegament. No crec que puguin pescar molt, perquè sinó no sabrien on vendre el peix. El continent esta a mes de 1500 km.
Abans de dinar he pujat a l'habitació i he recollit el net-book.
Dino a les galeries que i a al davant l'hotel, el menjar es de menú com ja havia dit abans, però tenen connexió gratuïta per wifi i he estat connectat quasi 2h.
Pujo a fer la migdiada, i hem truquen els de casa per saber com ho tinc. Jo ja tinc la maleta mig feta i estic preparat per anar a sopar.
He sortit a sopar fins a la plaça Matriç i ja hi havia vist un restaurant que semblava de categoria. Ho era, fan un menú degustació de 20€ de dos entrants i tres principals,i a mes un menú de cinc copes de vi d'Açores per 12€. No cal dir que m'he apuntat a tots dos. Torno cap a l'hotel a dormir que demà toca llevar-se aviat.
Dimarts, 17 d'agost 2010
M'he llevat a les 6h. M'he dutxat i he pagat el compte de l'hotel. Cap a l'aeroport falta gent.
A l'aeroport en els panells no surt el meu vol. Horror. Problemes tècnics diuen. Total el vol passa a les 19h. dotze hores mes tard.
Ja me tens un altre dia tancat a l'aeroport, o, i el mes fort es que aquesta hora encara no ha sortit el vol en pantalles.
Des de la companyia m'han pagat el dinar, i com que perdo el enllaç a Lisboa en pagant una nit d'hotel i una mica de sopar. Veurem com va tot. El bo es que encara falten cinc dies per acabar les vacances, i tindria que anar molt malament que no sigues a casa.
17/08/2010 14:25
Dimecres, 18 d'agost 2010
No estava, per fi he sortit de les Açores en un vol de les 18:30. El vol fins a Lisboa a anat be. Dos hores llargues de vol, mes una per la diferencia horària. Son les 22:15. En arribar a Lisboa m'he equivocat de la cua dels taxis. Resulta que com que el taxi el te que pagar l'hotel no el pots agafar a la mateixa cua que els taxis normals, i que fan cua en un altre lloc.
En arribar l'hotel (HOLIDAY INN EXPRES, ***) que m'havia proporcionat la companyia, no hi havia la habitació reservada i estava tot ocupat. He tingut que tornar a l'aeroport, i com les oficines de la companyia (SATA) eren tancades m'he dirigit a la operadora de servei TAB, allà m'han donat una solució que passa per un altre hotel( AÇORES LISBOA, ****).
El hotel esta confirmat des de l'aeroport, amb lo qual en arribar ja m'esperaven. Esta molt be, en fico al llit que son la 1h de la matinada.
Em llevo a les 5h., he quedat amb la recepció que hem demanin un taxi per les 5h45'. L'avio surt a les 7:30, ja per la nit la noia de TAB que m'ha donat solució per la nit d'hotel m'ha recomanat que fos allà a les 6h.
Aquí es nota que el que remena el cotarro es TAB, tenen 25 taulells per fer el chec-in amb una sola cua, de tal manera que la cua passa rapit.
L'embarc i el vol a anat be, una horeta llarga que hi ha agut temps per un esmorzar en vol. A mes una altre per la diferencia horària.
En arribar a Barna, recollida de maletes, no passa res arriben be.
El familiar que m'ha de recollir se n'ha anat a la T2, dons res bus de connexió de T1 a T2.
Faltava un viatge amb bus per arrodonir les vacances!!!!
19/08/2010 15:36
El dia a començat aviat. A les vuit del matí a tocat el despertador i m'he dutxat.
De seguida hem agafat el cotxe i m'han portat a l'aeroport de Barcelona.
La facturació ha sigut força rapida, tot i que coincidíem quasi en el horari dos vols de TAB, el que va cap a Lisboa i el meu que anava cap a Porto. A les 10h ja tenia facturat l'equipatge directe a destí, i el vol encara no sortia en pantalles.
El següent pas ha sigut esmorzar una mica, un entrepà de precuit sense passar pel forn amb una mica de pernil salat i una coca-cola.
A una hora per embarcar, l'avio a sortit per pantalles i em sortit puntuals. L'avio es tant petit que jo que no soc alt toco de cap al sostre, i te tres seients per fila dos amb finestra. Es un avio molt sorollós. Son les 2h30' menys una per diferencia horària que porten a Portugal les 1h30'.
El vol fins Porto a durat 1h 30', no tenia que recollir maleta, així que he anat cap a la zona d'embarcament.
A l'avio m'han donat alguna cosa que es diu menjar, tot i així quan he arribat a Porto he decidit dinar. Una hamburguesa amb patates i un ou ferrat per sobre. Fins les 18h no ha sortit en pantalles l'avio de Porta Delgada, que te hora per les 22h10'.
De seguida ens han dit que no portava retràs i així a sigut. Pel mig m'he adonat que a l'aeroport de Porto si pagues 21'50€ pots anar a la sala Vip, me n'he adonat havent dinat i m'ha semblat que feia tart, després me n'he penedit, hauria estat millor per esperar tantes hores. Ha les 20h he anat a sopar, un plat de pasta.
Durant el vol ens han tornat a servir un mini precuit sense coure, aquest cop amb una cosa que semblava vedella amb suc, el del matí era de pernil i formatge fred, aquest cop eren calents. No se que era pitjor, el pa precuit calent o fred. Al matí de postres hi havia un tall petit de pastis de xocolata, per la nit un mini gelat de Frigo que el devien portar a la bodega, per que amb les culleres de plàstic no hi havia qui se'l pogués menjar.
El vol fins a Porta Delgada, a anat be. Hem sortit a l'hora prevista. El vol es de 2h30' amb això hem arribat 0h40', menys una per diferencia horària que porten del continent, eren 23h40'.A casa ja eren 01h40', tot i així he decidit despertar-los.
En arribar la meva maleta ha segut de les primeres. Així que l'he tinguda, com no tenia que esperar a ningú i ningú m'esperava, he tingut un moment de desconcert. I ara que faig, doncs be cap a la parada de taxis i demanar-n'he un per l'hotel (AVENIDA,****). El viatge fins l'hotel no crec que haguí durat ni 10', fins el punt que estic segur que jo ja estava ja a l'habitació, i a l'aeroport encara hi havia gent recollint-se.
L'hotel es veu una mica vell. Es correcte, es un 4 estrelles, no superior. Te tot els detalls de un 4 estrelles. Amb els dies veurem s'hi surten els greuges que deien alguns per Internet. No tinc ganes de mes, bona nit.
Dimecres, 11 d'agost 2010
Al matí, m'he llevat a les 8h m'he dutxat i he baixat a esmorzar. El esmorzar es correcte com a tots els hotels que ha self-service aquesta hora. Suc de taronja, pa, fruita pelada, cereals, mini frankfurts ous i beicon, cafè i te, melmelades de la zona a granel i de normals en porcions, iogurts , formatge i pernil dolç. Compleix l'estandart internacional.
En acabar d'esmorzar, he solucionat algunes coses de l'hotel: Tenia que demanar la clau de la caixa forta a la recepció. Compar una targeta de wifi per la connexió, la connexió a distancia amb tantes hores ja puja 50€ i els de telefònica m'han dit si en volia mes ho me'l tallaven. Un plano de la ciutat, així com un follet per fer dues excursions per la illa, que segur que faré.
Si no canvia, es una capital de 40.000 i escaig habitants, que te la particularitat que en qualsevol carrer et pots trobar un ministeri o la delegació d'una secretaria. També esta ple sucursals de bancs.
Un carrer amunt i l'altre avall, i el centre la ciutat ja esta vista. No podem dir que hi haguí molts restaurants de peix, no es Setè (França). Hi ha restaurants normals com a qualsevol altre ciutat, predominen els plats combinats i de peix, es illa i port de mar, ara de això a fer-ne un reclam turístic en falta un bon tros. Del que estan molt contents es de la seva illa, que diuen es molt verda i plena de vaques. Per demà queda pendent les excursions.
El dinar d'avui, bacallà amb patates i crema de llet amb una cervesa i cafè 6'50€.
11/08/2010 16:39
He sortit a passejar, hi he anat amb el tren turístic per la zona nova de Porta Delgada. Si això no fos una capital no atrapa ni Santa Coloma de Farners, tot son delegacions- hisenda, defensa, duanes, etc...-.
Després a sopar, al que diuen es un dels millors restaurants, res m'han portat el segon abans que el primer i he tingut temps de veurem una ampolla de vi abans que amb servissin res.
11/08/2010 10:09
Dijous, 12 Agost 2010
Avui es dia d'excursió. A les 8h peu a terra, dutxa i esmorzar de bufet.
Es l'excursió que en diuen de Sete Cidades. Sortim de Porta Delgada cap a l'est fins un lloc on una font d'aigua del volcà surt dins el mar, per donar-nos un bany. En el punt que surt esta 61,5º, com mes en dintre del mar et fiques menys calenta la trobes. Això comença a estar ben preparat pel turisme, hi han vestidors per canviar-te. No es un platja, es un cala de roques i per ficar-te i sortir-ne de dintre ho fas per un escala de piscina de vuit escalons.
Hem continuat camí cap el llac blau, el llac verd i el llac de Santiago, son craters de volcans que n'ha quedat un llac.
En baixar ja era hora de dinar, menjar típic de la zona. Una safata en que hi havia: Pinya, patates, fesols vermells, pollastre, vedella, migas i morcilla. Res tot cabia en una embosta. Una mica de peix fregit, que estava arrebossat amb pa torrat i unes mini postres.
Com sospito, la pinya serà una cosa permanent durant tot el viatge.
En sortir ens han portat a una fabrica de licors, molt petita. Hi havien tres treballadors i una responsable de la botiga. A mes, no solament venien licors, tenien de tot. Imants per neveres i artesania variada.
Continuant el viatge cap el llac do Fogo, que ha tots els anàvem en el cotxe ens ha semblat mes bonic que els anteriors, es mes recollit.
Parada a Caldera Antigua, per fer un altre bany, no ha tingut èxit, aquí no s'ha banyat ningú. La vegetació per això es espectacular, unes falgueres que el tronc feia mes d'un pam, ja no et dic les fulles. D'aquí, ja tornada cap a casa. No sense antes fer la ruta turística per la zona de platges que toca a Porta Delgada. I arribada a l'hotel.
Dutxa, i sortir per sopar. Era aviat hi he comprat uns detalls per la gent de casa.
Buscant un altre restaurant que havia vist dies enredera, he trobat Sao Pedro. Tot un descobriment, per fi un restaurant que serveix be.
Ara a dormir, que demà toca Furnas, i els comentaris de la gent que hi ha estat, es una excursió molt maca.
12/08/2010 22:41
Divendres, 13 d'agost 2010
El dia tornat a començar aviat, a les 8h a tocat el despertador m'he dutxat i cap al menjador a esmorzar.
Toca sortida a Furnas, un altre dia de Land Rober. Avui m'ha tocat seient, a sigut tot una altra cosa. Som quatre de Santander, un de Frankfurt i jo de Santa Coloma de Farners.
Hem creuat l'illa, no te cap secret en el lloc mes ampla te 15km, cap a Ribera Grande. El guia l'hi feia gracia agafar tots els camins de terra que trobava, ja es bonic però ja tot comença ser el mateix. Una muntanya gran que resulta que es un volcà i en el crater s'hi ha fet una llacuna que amb el temps es converteix en un llac.
Em passat per un lloc que antes hi havia un balneari, que sembla que ara voldrien tornar a engegar. Però com a casa, han acabat els diners i les obres son a mig fer. Aquest guia va mes de cara a l'euro que el de ahir i aquí en un bar de mala mort ja volia que féssim el tallat. Tots érem clients de hotels de quatre estrelles, amb el que això suposa de self-service per esmorzar i ha perdut una comissió.
Després de voltar una mica ens ha portat a una fabrica de te, res de res, una persona sola la pot portar. Collir el te, trencar-lo, assecar-lo i ensobrar-lo. Dos noies que deien que eren guies de la fabrica, ens han fet una aigua d'herbes. Els he comprat un paperina, ningú mes a comprat res, tampoc la comissió a sigut molt gran.
Un passeig per les muntanyes i cap a veure com treien les olles del forat i d'aquí a dinar. El cocido típic d'aquestes olles i una rodanxa de pinya per postres. Que vols que t'hi digui, com a plat m'agradà mes el de ahir.
En sortir de dinar, una volta per el poble de Furnas. Per veure les seves xemeneies, i les seves fonts d'aigua calenta. N'hi havia de picant, fins el punt que hauries dit que era Sant Aniol amb gas.
Una vol mes per les muntanyes fins el Castillo Blanco, una torre d'estil medieval, que fou construïda durant la segona guerra mundial com a torre vigilància militar. Ara del tot abandonada. Com tot unes vistes molt boniques.
En baixar, hem anat a banyar-nos en unes basses d'aigua calenta – 35ºC-, ha estat be. Ara, el bany d'ahir va estar millor.
Ens ha volgut ensenyar una església de Vila Franca do Campo, solament ha tingut èxit amb els de Santander. Ni l'alemany ni jo n'hem fet cas de un altre centre de culte catòlic. Una foto per no dir que no era bonic i avall que fa baixada.
Encara faltava una parada mes. Ens hem parat en un hivernacle de pinyes americanes i com es normal a la sortida una botiga, hi havia uns llums de peu de ferro que encara no havien tret les teranyines. Adéu i cap a l'hotel.
He arribat rebentat, m'he dutxat i després de reposar un rato he sortit a sopar. No volia passar-me molt i he acabat al Burger King.
En sortir es el primer dia que he fet de turista de ciutat: seure en un banc d'una plaça cèntrica i veure la gent passar. Esta be anar a veure esglésies i pedres velles, però lo bonic de les ciutats es veure com la gent del lloc les viu.
Molt de turista portuguès, les Açores es un destí de turisme nacional. I com era el vespre, molt de jovent que baixa de les muntanyes per sortir de marxa. Ostres i se'ls veu d'una hora lluny. Si nosaltres érem així quan anàvem a Platja d'Aro i Lloret, no m'estranya que no s'acostes cap giri.
Ara estic cansat, per demà mes turisme de ciutat. Comprar un diari local, buscar un banc a l'ombra i que la ciutat et vagi passant pe el davant.
13/08/2010 22:56
Dissabte, 14 agost 2010
El matí a sigut mes tranquil, després d'esmorzar he comprat el diari hi he buscat una plaça amb ombra per poder anar a llegir.
A l'hora de dinar un menú amb extres que ha pujat 6€. I una bona migdiada.
Al vespre he sortit per la ciutat vella, he trobat els restaurants de mes qualitat, no maten, per son millors que els de menú.
No volia menjar gaire, hi he acabat en el que feia mes pinta de ser refinat. Doncs, botifarra negra i xistorra fregides i de segon un bistec que semblava un quasi mes un entrecot, per no tenir gana!!
Un vol per la marina i cap dormir, no se que passa, solament tinc ganes de dormir.
Diumenge, 15 agost 2010
El matí ha sigut igual, esmorzar, el diari i mes tart a dinar.
El suplement del diari solament porta anuncis i fotos de la gent de la ciutat en els últims saraus que s'han fet. Curiós, molt curiós.
Avui he anat on un dels guies en va recomanar, era mes estil fonda. Com un boig, perquè una costella de vaca es una costella o sigui un entrecot. Una costella de vaca i un tall de pinya per postres. Hi anava sense gana, doncs t'ha tocat la part de l'entrecot!!!
Començo a sospitar que aquí el que els agrada es la carn, la fan molt be. En canvi el peix no el tracten tant be. Que vols que t'hi digui en una illa menjar bacallà dessalat amb crema de llet, com que no fa gaire.
A l'hotel han acabat les targetes de wifi, no crec que surti. I aquí davant es gratis, al centre comercial SOL MAR.
15/08/2010 15:34
He sortit ja cap el tard, he fet un sopar justet i un gelat, un vol per el passeig.
Dilluns, 16 agost 2010
M'he passat el mati mirant la gent com passava pel carrer. Primer mira'n els pescadors com carregaven les barques.
La majoria son de palangre, no n'hi ha gaires de arrossegament. No crec que puguin pescar molt, perquè sinó no sabrien on vendre el peix. El continent esta a mes de 1500 km.
Abans de dinar he pujat a l'habitació i he recollit el net-book.
Dino a les galeries que i a al davant l'hotel, el menjar es de menú com ja havia dit abans, però tenen connexió gratuïta per wifi i he estat connectat quasi 2h.
Pujo a fer la migdiada, i hem truquen els de casa per saber com ho tinc. Jo ja tinc la maleta mig feta i estic preparat per anar a sopar.
He sortit a sopar fins a la plaça Matriç i ja hi havia vist un restaurant que semblava de categoria. Ho era, fan un menú degustació de 20€ de dos entrants i tres principals,i a mes un menú de cinc copes de vi d'Açores per 12€. No cal dir que m'he apuntat a tots dos. Torno cap a l'hotel a dormir que demà toca llevar-se aviat.
Dimarts, 17 d'agost 2010
M'he llevat a les 6h. M'he dutxat i he pagat el compte de l'hotel. Cap a l'aeroport falta gent.
A l'aeroport en els panells no surt el meu vol. Horror. Problemes tècnics diuen. Total el vol passa a les 19h. dotze hores mes tard.
Ja me tens un altre dia tancat a l'aeroport, o, i el mes fort es que aquesta hora encara no ha sortit el vol en pantalles.
Des de la companyia m'han pagat el dinar, i com que perdo el enllaç a Lisboa en pagant una nit d'hotel i una mica de sopar. Veurem com va tot. El bo es que encara falten cinc dies per acabar les vacances, i tindria que anar molt malament que no sigues a casa.
17/08/2010 14:25
Dimecres, 18 d'agost 2010
No estava, per fi he sortit de les Açores en un vol de les 18:30. El vol fins a Lisboa a anat be. Dos hores llargues de vol, mes una per la diferencia horària. Son les 22:15. En arribar a Lisboa m'he equivocat de la cua dels taxis. Resulta que com que el taxi el te que pagar l'hotel no el pots agafar a la mateixa cua que els taxis normals, i que fan cua en un altre lloc.
En arribar l'hotel (HOLIDAY INN EXPRES, ***) que m'havia proporcionat la companyia, no hi havia la habitació reservada i estava tot ocupat. He tingut que tornar a l'aeroport, i com les oficines de la companyia (SATA) eren tancades m'he dirigit a la operadora de servei TAB, allà m'han donat una solució que passa per un altre hotel( AÇORES LISBOA, ****).
El hotel esta confirmat des de l'aeroport, amb lo qual en arribar ja m'esperaven. Esta molt be, en fico al llit que son la 1h de la matinada.
Em llevo a les 5h., he quedat amb la recepció que hem demanin un taxi per les 5h45'. L'avio surt a les 7:30, ja per la nit la noia de TAB que m'ha donat solució per la nit d'hotel m'ha recomanat que fos allà a les 6h.
Aquí es nota que el que remena el cotarro es TAB, tenen 25 taulells per fer el chec-in amb una sola cua, de tal manera que la cua passa rapit.
L'embarc i el vol a anat be, una horeta llarga que hi ha agut temps per un esmorzar en vol. A mes una altre per la diferencia horària.
En arribar a Barna, recollida de maletes, no passa res arriben be.
El familiar que m'ha de recollir se n'ha anat a la T2, dons res bus de connexió de T1 a T2.
Faltava un viatge amb bus per arrodonir les vacances!!!!
19/08/2010 15:36
dissabte, 24 de juliol del 2010
Independència Geomètrica
El creixement de l'independència es el de una progressió geomètrica matemàtica. Quan un independentista convenç amb un altre ja en son dos, i aquest dos es transformen en quatre, vuit, setze,trenta-dos...
Un moment engegat el camí per aconseguir l'independència es molt difícil que aquest es pugui parar. Es un fet de creences, transformar totes aquestes persones amb descreguts calen uns arguments nous i molt sòlits. Els anteriors,els arguments unionistes,ja els coneixem i fa relativament poc que els hem deixat.
Ningú que ha flairat el que es la llibertat, no pensa ni un sol moment que pot tornar enredera. I en el cas que forces externes l'imposin el retorn a la foscor, lluita amb tota la seva força per no ser assimilat. En el cas de l'independència, es molt semblant, en el moment que es veu com una opció possible es molt difícil tornar.
Les consultes independentistes, tots sabem que no tenen validesa legal. EL fet que els debats portats a terme per la seva difusió i les seves reflexions corresponents, arribessin a llocs de difícil accés. Que sense una excusa assumible per part de la gent no mobilitzada no haurien quallat. Cada vegada som mes els que creiem que l'independència es possible. I els debats han fet que en poc temps passem d'un 20% de la població, siguen generosos, a el que diuen les ultimes enquestes que restem a prop del 50%.
Molts estats que han aconseguit l'independència últimament, poc abans de aconseguir-la no tenien una majoria molt amplia. Ara, a veure qui es el maco que gosa treure-els-hi.
Un cas recent per comentar es el Eslovènia que en 1985 no tenia una majoria independentista i el 1991 fou acceptat a l'ONU com a nou estat. Per això, el desig d'independència creix de manera geomètrica. Un cop escoltats els imputs per el seu esdeveniment, com poden ser els imputs de la llibertat, es molt difícil trobar arguments en la seva contra.
El nostre camí ja esta engegat. Salut per anar-lo enllustrant perquè no es el pari i Pau per arribar al tots final.
Un moment engegat el camí per aconseguir l'independència es molt difícil que aquest es pugui parar. Es un fet de creences, transformar totes aquestes persones amb descreguts calen uns arguments nous i molt sòlits. Els anteriors,els arguments unionistes,ja els coneixem i fa relativament poc que els hem deixat.
Ningú que ha flairat el que es la llibertat, no pensa ni un sol moment que pot tornar enredera. I en el cas que forces externes l'imposin el retorn a la foscor, lluita amb tota la seva força per no ser assimilat. En el cas de l'independència, es molt semblant, en el moment que es veu com una opció possible es molt difícil tornar.
Les consultes independentistes, tots sabem que no tenen validesa legal. EL fet que els debats portats a terme per la seva difusió i les seves reflexions corresponents, arribessin a llocs de difícil accés. Que sense una excusa assumible per part de la gent no mobilitzada no haurien quallat. Cada vegada som mes els que creiem que l'independència es possible. I els debats han fet que en poc temps passem d'un 20% de la població, siguen generosos, a el que diuen les ultimes enquestes que restem a prop del 50%.
Molts estats que han aconseguit l'independència últimament, poc abans de aconseguir-la no tenien una majoria molt amplia. Ara, a veure qui es el maco que gosa treure-els-hi.
Un cas recent per comentar es el Eslovènia que en 1985 no tenia una majoria independentista i el 1991 fou acceptat a l'ONU com a nou estat. Per això, el desig d'independència creix de manera geomètrica. Un cop escoltats els imputs per el seu esdeveniment, com poden ser els imputs de la llibertat, es molt difícil trobar arguments en la seva contra.
El nostre camí ja esta engegat. Salut per anar-lo enllustrant perquè no es el pari i Pau per arribar al tots final.
diumenge, 18 d’abril del 2010
ei tu!! ets un bon independentista.
Buscant un llibre per aquest Sant Jordi, he trobat “EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA”. De Salvador Cardús – periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques – actualment és professor de Sociologia a la facultat de Ciències Polítiques i sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
De primer, m'he preguntat. De que sap aquest home? Que és la sociologia?
La sociologia és la ciència del fet social i especialment de la societat humana. Estudia els processos i les regles socials que governen les interseccions entre les persones, no nomes com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia.
I m'he dit, doncs llegim al doctor, a lo millor aprenem alguna cosa.
Es interessant la enumeració dels manaments per ser un bon independentista que hi fa. Els manaments son seus, en cursiva. Els comentaris meus, no sense influencia, ja que s'han fet després de la lectura del llibre.
Primer, prendràs la iniciativa sense esperar una provocació.
Cal ser els primers en dir, si soc independentista i que?
No podem esperar que els altres ens provoquin per reaccionar. S'ha de portar la iniciativa i fer conèixer que hi ha un opció política que no s'amaga. La independència ja no es una cosa de capelletes, ni de reunions clandestines.
A poc a poc, s'ha de girar la truita. Els unionistes han de començar a donar explicacions de perquè no.
Segon, defensaràs un independentisme popular.
La independència no la podem deixar solament en mans dels erudits. No ens han de caure els anells per fer arribar l'independentisme fins el “nacionalisme banal”.
Ens calen totes les adhesions per aconseguir un estat, no tothom te la sort d'una educació universitària. Cadascú al seu nivell n'ha de poder ser particip.
A poc a poc s'ha de reduir l'expressió política i s'ha de promocionar el vessant mes social, cultural i econòmic.
Tercer, treballaràs amb una mentalitat inclusiva.
No tots som independentistes convençuts.
Hem de procurar que col·laborin tots. Els hem de fer sentir peons de la independència, fen-la seva sentiran que aquest país també es el seu.
A mes, hi ha gent arribada de poc, que encara no te gaire consciencia de on ha arribat. Hem de procurar que se sentin be amb nosaltres, junts ens costara menys arribar.
Hem de treballar com si fossin un país normal i superar les resistències. Alhora denunciar les injustícies i les irregularitats, això farà que siguem millor vistos per aquest grup de gent.
Quart, has d'aspirar al rigor, però sense caure en el purisme.
No podem ser perepunyetes, o mes papistes que el papa.
Hem de defensar el català, però la llengua franca per be o per mal es l'anglès.
En general, el purisme es una expressió de la por. Si estem segurs del que som no tenim per que tenir por, hem arribat fins aquí després d'anys de repressió i encara no hem desaparegut.
I sobretot s'ha de treballar amb seriositat.
Cinquè, superaràs la nostàlgia de l'excepcionalitat
No podem esperar fets excepcionals per treballar. Hem de treballar en un país normal per un país normal.
El “contra Aznar vivíem millor” dona una trempera addicional, però solament dura una temporada. Es una temporada que fa mal, hi la gent reacciona al dolor. El “hem vingut aquest mon a patir” no es bo, millor que no tenir gaires temporades d'aquestes.
Per la independència ens cal un treball seguit i constant, sense estridències.
Sisè, utilitzaràs les noves tecnologies de la informació i la comunicació
Cada vegada, a mesura que les noves generacions es vagin afegint als nous sistemes de comunicació, els mítings amb discursos pesats i llargs s'aniran considerant mes avorrits.
De fet, l'assistència de public no compromès a la causa, cada vegada es menor. Els actes presencials, cada vegada mes, es disfressen de festes o concerts.
Es molt diferent que ja hi siguin, per anar-los a trobar. Que ser-hi, i que ens hi trobin. Els que tinguin una mínima consciencia nacional, ens buscaran. O be ens trobaran en els creuaments de les xarxes socials amb els seus amics. I per que ens trobin, ja si a de ser.
En el mon digital, tots els comentaris que passen de quinze ratlles son ignorats. La rapidesa, que dona el fet de sentir-se un dels primers de conèixer un fet. I la concreció, comentaris curts i fidels als fets. Son els millors valorats.
Setè, aprendràs a viure sense subvencions
Una consciencia independentista ens costara diners. Ningú ens pagara la festa, i menys s'hi hem de esperar que ens ho facin des dels ministeris o les conselleries.
Tenen altres prioritats, sense contar que es molt possible que no siguin independentistes.
Ningú regala res aquest mon, i menys la independència.
Vuitè, faràs servir un pensament clar i positiu
El llenguatge ha de ser de idees directes. Frases curtes.
De vegades ens emboliquem en masses subordinades, que dilueixen el discurs i el fan pesat. Quan no, volem fer tornar els fets històrics, que ja no tornaran.
Alhora, hem de vendre que, un estat nou ens ha de portar futur millor.
Novè, faràs del patriotisme una opció d'interès
Ens hem sentir orgullosos del que hem sigut i el que som.
El patriotisme en defensa de l'interes general, no es pot confondre en l'egoisme de clan o de família.
I desè, desenvoluparàs una bona educació patriòtica
Un bon respecte de les institucions ens donara una imatge mes seriosa.
No cal esperar que aquestes estiguin en mans dels nostres amics, les institucions tenen que estar per sobre d'això.
El president de Catalunya es el president, i ho es de tots, i no com s'esta fen ara que en alguns casos n'hi s'anomena el càrrec i es passa a nomenar solament la persona. Com dient que aquesta persona no es digne per el càrrec, fen un fals favor a la democràcia. Després es queixem de desafecte.
Tots aquests manaments es poden resumir en dos:
Fugiràs dels frikis sobre totes les cosses.
Aquests malhumorats, abrandats, busca-raons, mal educats, consentits o trepes, que de tot hi ha en aquest grup. Quan t'acostis una mica a les seves postures, ells sortiran corrents cap un altre lloc. Anunciant a tot volum que as traït els principis fonamentals del moviment independentista.
A veure, la independència no es un principi ni un camí, es l'estat que volem arribar els que vivim aquí.
Ets independentista.
De la mateixa manera que una dona no pot estar una mica embarassada. Un independentista no pot ser-ho solament una mica.
Posicions com “el dret a decidir”, “som una nació”, “govern participatiu”, “confederal”, “federalisme”... son idees per marejar la perdiu. Filosofia de salo.
Idees que els funcionaris del Govern Central, especialistes amb textos legals i oblidant-se de tota filosofia, desactiven amb total facilitat.
La independència es una idea clara, i no cal explicar-la gaire. Així tots saben el que volem.
JOSEP GRAUPERA AULADELL
Jep17430
Subscriure's a:
Missatges (Atom)