divendres, 30 d’octubre del 2009

N'hi els avions

 Un bon dia un empresari irlandès tingué un somni. Les persones es podrien moure per el mon amb avio al preu de un bitllet d'autobús.
 Seguint aquesta premisa d'èxit un altre empresari de Catalunya decidí muntar una empresa de vols barats, que seria la companyia de transport aeri del país.
 La companyia aerea bandera del estat, no podia permetre que un altre l'hi fotes el mercat domestic, decidi crear un filial amb uns quants avions vells i personal contractat de nou fora del conveni, que tenen els traballadors de la companyia.
 Oferí preus rebentats-dúmping- en rutes que la nova companyia oferia, sense importar-li les pèrdues que ocasionava.
 La nova companyia es veié afogada per aquesta competència de preus, en aquest moment en que el preu a la borsa estava sota mínims - les accions arribaren a valer menys que el valor comptables de la companyia.
 La companyia de bandera feu l'oferta de fusionar les dues companyies.
 En l'intercanvi , molt beneficiós per la filial, resulta que la companyia de bandera era la majoritària en la fusió.
 Arriba a demanar permís per no comprar total de les accions tal i com diuen les lleis, premi que l'hi fou atorgat pel govern de l'estat. Per que volia totes les accions si siguen majoritària ja podia fer el que ella volia sense donar gaires explicacions als minoritaris.
 El següent pas, es la venta de les accions per part de l'empresari que esperava tenir una companyia catalana. Amb una bona plusvàlua.
 Tot això amb un president de la companyia que fou ministre en un govern de un partit que sempre s'ha distingit per recuperar per l'estat les funcions transferides a les comunitats autònomes.
 Quin es el següent pas? Traslladar la seu de la companyia a Madrid en el sempre reconegut estalvi, en una economia d'escala? Ens diran que la companyia de bandera te unes oficines buides i  que estalviaran lloguer d'oficines i despeses corrents?


JA NO TENIM COMPANYIA AMB SEU A CATALUNYA


Quant les companyies estaven promeses, però, encara no casades. Una companyia filial de una bandera estrangera, en problemes, te un fort accident a Barajas.
 La companyia que fa temps que estava en venta, encara ho te pitjor per sortir-se'n.
 Un grup de valents empresaris catalans decideixen comprar-la. Traslladen la seu a Catalunya amb el beneplàcit del govern de la Generalitat, creant així un altre cop una companyia catalana.
 Ja tenim la companyia de bandera engegant un altre cop la maquina. I ara ja han començat el discurs. Que cal una filial que faci vols de mitja durada ja que segons ells no donen. Precisament el vols que es dedica la nova companyia. Hi col·locaran avions antics i gent contractada fora del conveni de la companyia.
 No hem vist ja aquest procediment?
 Deixarem que tornin a fer la mateixa jugada?


 Soc conscient que en el text hi falten paraules: IBERIA, CLIKAIR, VUELING, PIQUE, PP, SPANAIR.Col·loqueu-les on us sembli millor.
 

dijous, 8 d’octubre del 2009

Que no et deixin afònic

S'estan preparant una roda de consultes sobre l'independència, davant d'aquests fets i han  diverses maneres de reaccionar dels partits polítics.
 La primera es demanar que es vagui a votar i que es voti que si, respectable.
 N'hi ha una altre que demana que es voti que no, igual de respectable.
 La tercera opció la de negar la capacitat d'opinió als ciutadans donant per fet que no s'ha de dir el que vols que sigui el teu el teu país. Forma part d'una manera d'entendre que els ciutadans son menors d'edat. No es de rebut que en  un país que es fa dir democràtic, hi hagin partits que considerin que els ciutadans no poden ser consultats per ells mateixos o be per altres ciutadans que tenen ganes de saber el que pensen els demès.
 Sobretot aneu a votar, no deixeu  que els altres us diguin el que s'ha de pensar i el que s'ha de fer. Es mes difícil i complica una mica la vida, però la fa mes distreta i alegre.
 En una altre entrada donaré la meva opinió sobre la direcció del vot, però per ara plantegeu-se anar a votar.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

 Entrem en temps d'eleccions, consultes independentistes,parlament de Catalunya i després ja anirem per preparar les locals. Total un parell d'anys moguts per els que ens agrada això de la política.
  Si a mes militem en algun partit, l'incert dels resultats- que no deixa de ser les nota del que has fet, o millor dit, del que l'hi sembla la gent de com ho has fet- t'aporta un grau d'adrenalina que et diu que encara estas viu.
  Peró, ens hi posarem amb totes les forces renovades, procurant no cometre gaires errors, fent que el nostre partit obtingui els millors resultats possibles. Tot per portar el nostre país cap a la independència i la mínima taxa d'atur. Fet que farà que prosperem socialment i que arribem a un punt de reconeixement internacional que ens mereixem.
 Salut per tots per suportar la feinada que ens ve a sobre.