Els estius no passa mai res, per això
els presentadors estrella de ràdios i televisions aprofiten la calma
estiuenca per gaudir d'unes merescudes vacances.
Ara que entrem en aquest temps de
poques noticies, em ve a la memòria els fets de l'estiu del 1989.
Quan el que semblava una protesta més
en contra del Regim Comunista de l'Alemanya de Est, va acabar sent el
que coneixem avui com: la Caiguda del Mur de Berlín.
En una economia comunista fortament
subvencionada per mantenir un estat econòmicament fallit, que amb la
crisis no va poder continuar rebent el riu de diners que arribava del
germà gran, la URSS. Els seus ciutadans varen sortir al carrer a
reclamar menjar i més llibertat per poder sortir del país. Fins
enderrocar el Mur de la Vergonya la nit de dijous 9 a divendres 10 de
novembre de 1989.
Aquest estiu podem veure com cau el
Clan Econòmic de la Llotja del Bernabeu. Un lloc on els alts
funcionaris i membres del partit del govern de torn per un costat, i
l'elit empresarial disposada a viure de les concessions per l'altre,
es repeteixen els diners dels espanyols que paguem impostos.
I ara, quan no queden diners per
repartir i han aconseguit enfonsar una colla de bancs, amb Bankia al
capdavant. S'han proposat de mantenir els projectes
d'infraestructures, tot per cobrir els préstecs de aquesta elit
empresarial. Aquests empresaris han viscut molt be, i si no continuen
d'alt de la cresta de l'onada no els podran tornar.
Fa mal que en un moment forta crisis
econòmica els amics de la Llotja del Bernabeu es dediquin a
salvar-se entre ells, i alguna gent ha de sobreviure del que troba en
els contenidors de les restes dels supermercats.
Mentrestant, alguns empresaris d'aquí
no es que no intentessin fer-se un lloc en aquest joc i varen pujar
al pont aeri, però allà a la Llotja volen les famílies que han fet
negocis amb la Cort de Castella tota la vida.
Catalunya fora de les martingales de
la Llotja del Bernabeu s'ha tingut d'espavilar en la fabricació i
l'exportació. I sembla que ens n'hem sortit, segons el eurodiputat
Ramon Tremosa properament es presentaran les dades de les balances
comercials, i per primer cop Catalunya tindria un saldo positiu sense
comptar el mercat espanyol. Això vol dir que venem més a
l'estranger que el que comprem. Això es la primera vegada que passa
a la nostra historia i pot fer que alguns empresaris catalans fins
ara reticents, es repensin això que em quedat de dir-ne
Independència.
I com es això de l'Independència?
Doncs es molt fàcil, un dia Marxes
d'Espanya de vacances i quan tornes, tornes a Catalunya. Es molt
possible que tinguem un primer any, com diuen ara, d'estres econòmic,
que tindrem de passar com puguem. Igual
com un empresari que compra una maquina nova te que passar uns dies
per anar fent els ajustos necessaris per arribar a funcionament del
100%.
I després que?
Doncs igual que quan parles amb un noi
sobre els Jocs Olímpics de Barcelona '92, que ja te un discurs
seriós amb 18 o 20 anys, i et diu que son batalletes de gent gran
perquè ell encara no havia nascut quan va passar tot allò.
