Buscant un llibre per aquest Sant Jordi, he trobat “EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA”. De Salvador Cardús – periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques – actualment és professor de Sociologia a la facultat de Ciències Polítiques i sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
De primer, m'he preguntat. De que sap aquest home? Que és la sociologia?
La sociologia és la ciència del fet social i especialment de la societat humana. Estudia els processos i les regles socials que governen les interseccions entre les persones, no nomes com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia.
I m'he dit, doncs llegim al doctor, a lo millor aprenem alguna cosa.
Es interessant la enumeració dels manaments per ser un bon independentista que hi fa. Els manaments son seus, en cursiva. Els comentaris meus, no sense influencia, ja que s'han fet després de la lectura del llibre.
Primer, prendràs la iniciativa sense esperar una provocació.
Cal ser els primers en dir, si soc independentista i que?
No podem esperar que els altres ens provoquin per reaccionar. S'ha de portar la iniciativa i fer conèixer que hi ha un opció política que no s'amaga. La independència ja no es una cosa de capelletes, ni de reunions clandestines.
A poc a poc, s'ha de girar la truita. Els unionistes han de començar a donar explicacions de perquè no.
Segon, defensaràs un independentisme popular.
La independència no la podem deixar solament en mans dels erudits. No ens han de caure els anells per fer arribar l'independentisme fins el “nacionalisme banal”.
Ens calen totes les adhesions per aconseguir un estat, no tothom te la sort d'una educació universitària. Cadascú al seu nivell n'ha de poder ser particip.
A poc a poc s'ha de reduir l'expressió política i s'ha de promocionar el vessant mes social, cultural i econòmic.
Tercer, treballaràs amb una mentalitat inclusiva.
No tots som independentistes convençuts.
Hem de procurar que col·laborin tots. Els hem de fer sentir peons de la independència, fen-la seva sentiran que aquest país també es el seu.
A mes, hi ha gent arribada de poc, que encara no te gaire consciencia de on ha arribat. Hem de procurar que se sentin be amb nosaltres, junts ens costara menys arribar.
Hem de treballar com si fossin un país normal i superar les resistències. Alhora denunciar les injustícies i les irregularitats, això farà que siguem millor vistos per aquest grup de gent.
Quart, has d'aspirar al rigor, però sense caure en el purisme.
No podem ser perepunyetes, o mes papistes que el papa.
Hem de defensar el català, però la llengua franca per be o per mal es l'anglès.
En general, el purisme es una expressió de la por. Si estem segurs del que som no tenim per que tenir por, hem arribat fins aquí després d'anys de repressió i encara no hem desaparegut.
I sobretot s'ha de treballar amb seriositat.
Cinquè, superaràs la nostàlgia de l'excepcionalitat
No podem esperar fets excepcionals per treballar. Hem de treballar en un país normal per un país normal.
El “contra Aznar vivíem millor” dona una trempera addicional, però solament dura una temporada. Es una temporada que fa mal, hi la gent reacciona al dolor. El “hem vingut aquest mon a patir” no es bo, millor que no tenir gaires temporades d'aquestes.
Per la independència ens cal un treball seguit i constant, sense estridències.
Sisè, utilitzaràs les noves tecnologies de la informació i la comunicació
Cada vegada, a mesura que les noves generacions es vagin afegint als nous sistemes de comunicació, els mítings amb discursos pesats i llargs s'aniran considerant mes avorrits.
De fet, l'assistència de public no compromès a la causa, cada vegada es menor. Els actes presencials, cada vegada mes, es disfressen de festes o concerts.
Es molt diferent que ja hi siguin, per anar-los a trobar. Que ser-hi, i que ens hi trobin. Els que tinguin una mínima consciencia nacional, ens buscaran. O be ens trobaran en els creuaments de les xarxes socials amb els seus amics. I per que ens trobin, ja si a de ser.
En el mon digital, tots els comentaris que passen de quinze ratlles son ignorats. La rapidesa, que dona el fet de sentir-se un dels primers de conèixer un fet. I la concreció, comentaris curts i fidels als fets. Son els millors valorats.
Setè, aprendràs a viure sense subvencions
Una consciencia independentista ens costara diners. Ningú ens pagara la festa, i menys s'hi hem de esperar que ens ho facin des dels ministeris o les conselleries.
Tenen altres prioritats, sense contar que es molt possible que no siguin independentistes.
Ningú regala res aquest mon, i menys la independència.
Vuitè, faràs servir un pensament clar i positiu
El llenguatge ha de ser de idees directes. Frases curtes.
De vegades ens emboliquem en masses subordinades, que dilueixen el discurs i el fan pesat. Quan no, volem fer tornar els fets històrics, que ja no tornaran.
Alhora, hem de vendre que, un estat nou ens ha de portar futur millor.
Novè, faràs del patriotisme una opció d'interès
Ens hem sentir orgullosos del que hem sigut i el que som.
El patriotisme en defensa de l'interes general, no es pot confondre en l'egoisme de clan o de família.
I desè, desenvoluparàs una bona educació patriòtica
Un bon respecte de les institucions ens donara una imatge mes seriosa.
No cal esperar que aquestes estiguin en mans dels nostres amics, les institucions tenen que estar per sobre d'això.
El president de Catalunya es el president, i ho es de tots, i no com s'esta fen ara que en alguns casos n'hi s'anomena el càrrec i es passa a nomenar solament la persona. Com dient que aquesta persona no es digne per el càrrec, fen un fals favor a la democràcia. Després es queixem de desafecte.
Tots aquests manaments es poden resumir en dos:
Fugiràs dels frikis sobre totes les cosses.
Aquests malhumorats, abrandats, busca-raons, mal educats, consentits o trepes, que de tot hi ha en aquest grup. Quan t'acostis una mica a les seves postures, ells sortiran corrents cap un altre lloc. Anunciant a tot volum que as traït els principis fonamentals del moviment independentista.
A veure, la independència no es un principi ni un camí, es l'estat que volem arribar els que vivim aquí.
Ets independentista.
De la mateixa manera que una dona no pot estar una mica embarassada. Un independentista no pot ser-ho solament una mica.
Posicions com “el dret a decidir”, “som una nació”, “govern participatiu”, “confederal”, “federalisme”... son idees per marejar la perdiu. Filosofia de salo.
Idees que els funcionaris del Govern Central, especialistes amb textos legals i oblidant-se de tota filosofia, desactiven amb total facilitat.
La independència es una idea clara, i no cal explicar-la gaire. Així tots saben el que volem.
JOSEP GRAUPERA AULADELL
Jep17430
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada