Hi havia una vegada un país que la malaurada crisis s'engolia tots els titulars de diari. Un país que tenia unes persones, que a força de tenir moltes hores els colzes repenjats a la taula, havien decidit que per sortir d'aquella parada econòmica s'havia d'inventar un nou estil de fer les coses.
Ens diuen: Hem de ser mes eficients en el treball; no es poden malbaratar matèries primes, s'ha de fer el producte a la mida que la matèria prima no tingui quasi rebuig, i els embalatges han de ser pensats per el transport amb palets i amb les mides estandarts justes per no perdre espai en els mitjans de transport.
Ens diuen: Hem de ser corresponsables; els sous dels nostres treballadors o col·laboradors aniran amb relació als beneficis obtinguts per l'empresa. No especifiquen mai que passara amb aquest sous quan els beneficis augmentin i no minvin com estan fent ara. No seria d'estranyar que després es decidís retribuir millor el capital, en un atac de falsa realitat que fa pensar que el factor humà es mes o menys prescindible i factor capital no ho es mai.
Ens diuen: Hem de ser mes internacionals; els nostres productes han d'arribar el mes lluny possible. Competint amb les empreses d'aquells territoris, que com no serà per preu i amb un desgast d'energia en transport que en els moments que estem vivint no se si ens podem permetre. El KM 0 sona a proposta de malastrugança, i el sol fet de comentar-ho t'arracona com un proscrit.
Tot amb el bon nom de la COMPETITIVITAT que s'ha posat de moda.
Peró, això que ens venen com una cosa nova, els nostres avis ja ho havien inventat s'en diu: COOPERATIVES DE TREBALL.
Els treballadors han de procurar no malbaratar les matèries primes, ja que son seves. Son corresponsables amb el seu sou, cobren sobre beneficis i en cas de que aquest siguin superiors es poden atribuir distribucions extres. Estan interessats que el seu producte arribi com mes llocs millor, exportant moltes vegades el model d'empresa i no el producte, el que fa que el que es la seva pròpia empresa vagui cada vegada millor.
Tans estudis, tantes hores de treball, per dir-nos el que els nostres avis ja sabien. Sembla que estiguem ficats en una cinta de córrer, d'aquelles del gimnàs, que ens fa sortir l'energia que em consumit de massa per continuar consumint.
Sobren els capitals especulatius ? Es possible crear feina sense un capital que busqui rendiment, mes o menys rapit, al darrera ? Ens sobren hores de factor treball humà, en contraposició del factor treball mecànic ? Per que es millor el gimnàs que no un hort, per dipositar l'energia sobrant?...I així una llista infinita de preguntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada