Obligats a suïcidar-nos, no gracies.

A les comarques gironines no en teníem prou que per els diferents governs de l'Estat Espanyol fossi'm considerats una colònia de la perifèria. Un lloc on recollir bons impostos a base del esforç que hem fet en aconseguir empreses punteres en el seu sector. A més de vendre'ns l'anima al turisme, que ha fet que perdéssim alguns espais naturals que no tornarem a recuperar mai més.

Ara la transformació de la carretera N-II amb autovia nomes fa que recollir endarreriments, unes obres que s'han fet des del centre cap a la perifèria i que a l'alçada de les comarques gironines no hi ha diners per continuar-la.

S'hi han fet moviments de terra i alguns viaductes, deixant trams mal senyalitzats i d'altres amb les senyals d'obres, cosa que fa molt perillós per circular-hi. A més de crear un handicap per les nostres empreses, condicionant la seva capacitat exportadora tant de productes com de serveis. I això sense comptar la gent de la comarca que la necessita per la seva vida diària, i que son els que més ho estan pagant deixant-hi la pell. Portem masses morts en aquest tram de carretera, l'Estat fa que circular per N-II es converteixi en un intent de suïcidi.

Fins ara havíem aconseguit negociar la gratuïtat de la autopista AP7, en el tram entre Girona Nord i Girona Sud, durant el període d'obres i que aquesta es convertís en una via de circumval·lació de Girona ciutat, ara això també s'ha acabat.

No podem continuar callant, el suïcidi no entra dintre del nostre projecte vital.